
Quatre estils diferents.
Quatre maneres de transformar la vida en poesia. O potser no.
La veritat és que podríem dir moltes coses sobre les seves biografies, però no ho farem.
Millor que els defineixin els seus propis versos.
JORGE BROTONS:
Jo sóc la frontera, la terra
que sempre espera en altre lloc,
la paraula.
ROSA COMES:
Sóc l’eriçó a punt de créixer en erecció,
a cada mot, a cada lletra que m’escrius.
MIREIA VIDAL-CONTE:
Comprovo les meves mides.
Em reconec, sí.
Em toco.
Sóc jo, sí. Em noto.
Així doncs,
qui collons està escrivint?
TONI IBÀÑEZ:
¿Per què aquesta fal·lera per a ser? ¿Per què aquesta dèria metafísica? Ser, ser, ser, ser... Ser què? (...) Jo no vull ser res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada